¿Què deien?


Les vagues segons la mirada de La Vanguardia:

Durant les vagues de Manresa i la seva posterior expansió per les colònies del riu Llobregat, La Vanguardia va passar per dues fases.
Tenint en compte que feia tot just dos anys que havien canviat el full de ruta de l’empresa (volien deixar de ser un diari partidista i marcadament liberal) durant els dos primers mesos el seguiment va ser escàs. Per exemple al llarg de tot el mes d’abril -de l’1 al 30- només s’hi van publicar 6 notícies referents a les mogudes obreres del Bages i el Berguedà. Això pot explicar-se perquè com amb tot, les bones intensions duren poc, i al segon any ja s’havia deixat enrere part  d’aquest nou full de ruta. (Vegeu  el fragment del diari) Així, durant els dos mesos posteriors, quan tota Catalunya ja s’havia fet ressò de la situació -quan el problema ja feia molt que durava- bé perquè les vagues eren massa evidents, bé perquè el volum d’accions havia anat augmentant,la direcció va deixar de silenciar part de les notícies: Al llarg dels mesos de maig i juny es va passar a publicar un mínim d’una notícia o breu al dia.

Fragment d'un article de La Vanguardia en què no amaguen el seu posicionament pel que fa al moviment obrer.

D’altra banda, però, el diari cau en la contradicció de publicar anuncis pagats per moviments obrers de tot el territori on es demanaven donacions en recolzament dels obrers vaguistes. 


El paper de la Vanguardia en el moviment obrer

Així, ja sigui per l’interès econòmic del mitjà o per reforçar la línia no partidista que se suposava que seguia ara, La Vanguardia va acabar tenint un paper important en el desenvolupament d’aquestes vagues.
En primer lloc va agermanar les classes obreres de la zona metropolitana de Barcelona amb les de la Catalunya central: es feien ressò de la seva situació i contribuïen econòmicament amb les donacions que demandaven els anuncis del rotatiu. 


Fragment de recolzament per les vagues de Manresa i on es demana ajuda a nivell català.
I en la mateixa pàgina, just a sota de la crida de solidaritat obrera, hi ha un article titulat "Carta de Manresa" s'hi exposa la rutina de les negociacions obrers- patronat. Tot i que el corresponsal a Manresa narra els fets segons "observa" per les expressions emprades se li nota el posicionament dins del conflicte. Es veu molt clar quan retrata les disputes dins del mateix moviment obrer, demostrant així que si entre ells estan dividits, què poden reclamar a la patronal.

Fragment de l'exposició dels fets segons el corresponsal a Manresa durant una assamblea obrera.



Així doncs, malgrat que en una mateixa pàgina s’hi trobés informació de la vaga des del punt de vista de la patronal i seguint els moviments d’aquesta més que no pas els del proletariat, també s’hi tobava recolzament pel moviment obrer.
La Vanguardia, tot i que involuntàriament, va aconseguir crear una xarxa de solidaritat obrera a nivell català sobretot quan les vagues de Manresa van cohincidir amb les de Barcelona (en el temps però no en contingut: Barcelona demanava 8 hores laborals mentre que a Manresa es reclamaven jornades d’11 hores diàries.)

_____
Anant més enllà, doncs, creiem que és a partir d’aquest moment, i gràcies per tant a la Vanguardia, entre d’altres mitjans locals minoritraris, que a Manresa s’hi va introduir una societat de masses.