La Vanguardia


Ideología política
Catalanista, liberal, de centre-dreta i monàrquic. Conservador.


Context
Carles i Bartomeu Godó, fundadors de La Vanguardia

La Vanguardia neix l’1 de febrer de 1881 de la ma de dos empresaris igualadins, els germans Carles i Bartomeu Godó. Durant la primera dècada se’l va definir com a “diari polític d’avisos i notícies”.  El diari actuava com a òrgan propagandístic d’una fracció del Partit Liberal de Barcelona, que aquell any aspirava a guanyar les eleccions a l’alcaldia de la ciutat. 

No va ser fins el 31 de desembre de 1887 que va deixar de ser un diari partidista. L’1 de gener de 1888, coincidint amb la inauguració de l’Exposició Universal de Barcelona, el rotatiu va presentar el seu nou format, amb edició de matí i tarda i anunciadament despolititzat. Per fer més visible el canvi, es va assignar un nou director, l’andalús Modesto Sánchez Ortiz que s’hi estria fins el 1901 i que va obrir el diari a joves artistes i intel·lectuals. 


Espanya vivia en plena restauració de la Monarquía després del període de la primera república, que va durar quatre anys. Es regia per la constitució de 1876, impulsada per José Canovas del Castillo, que consagrava un règim bipartidista, amb el partit conservador, que liderava ell mateix, i el liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
Al 1890, després de la mort d’Alfons XII al 1885, el rei era el seu primogènit Alfons XIII. En ser menor d’edat aquest, exercí la regència la seva mare Maria Cristina de Hasburgo-Loreno.

Cal dir que l’any 1890 va coincidir amb la recuperació del sufragi universal masculí.
L’any 1890 el President del Consell de Ministres d’Espanya fou Práxedes Mateo Sagasta, fins el 5 de juliol, data en la que el succeí Antonio Cánovas Del Castillo. Práxedes Mateo Sagasta és qui va recomanar Sánchez Ortiz als germans Godó per a que dirigís el diari en el procés de despolitització d’aquest. 


Durant les vagues
El diari tot just tenia 9 anys, i en feia 2 que estava en procés de suposada despolitització. Tanmateix, el diari tenia una tendència marcadament proburgesa, liberal i de centre-dreta que encara conserva avui dia.

Anys posteriors
Durant aquests tres anys sota la direcció de l’andalús, el diari va agafar embranzida per consolidar-se sota la direcció de Miquel de Sants Oliver i Tolrà.  El mallorquí va dur a La Vanguardia a ser el primer diari espanyol a enviar corresponsals a París i Berlin, els dos bàndols de la Primera Guerra Mundial. Va aconseguir una difusió de 80.000 exemplars, encapçalant el ranquing de diaris més venuts a Catalunya.


Direcció durant el 1890
Modesto Sánchez Ortiz Periodista i polític andalús.

(Aljaraque, Huelva, 1857 - Madrid, 11 de gener de 1937)

Retrat de Sánchez Ortiz, de Santiago Rusiñol
Fill d’una família benestant, amb 15 anys va anar a viure a Madrid, on treballà d’aprenent a un hospital. En paral·lel estudia Dret i Medicina. S’inicia en el periodisme el 1881 a El Correo de Madrid. 7 anys després passa a dirigir La Vanguardia de Barcelona recomanat per Práxedes Mateo Sagasta a Carles Godó Pié.


Sánchez Ortiz va modernitzar La Vanguardia i la convertí en el gran referent de la premsa independent de Barcelona. Entre d'altres iniciatives, va obrir les pàgines del diari als joves artistes i intel·lectuals catalans mes destacats, incloent Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas entre d'altres. L'any 1900, el diari publicava la primera crítica d'un jove pintor,  Pablo Ruiz Picasso. Durant aquella època, La Vanguardia va comptar amb la firma de Leopoldo Alas Clarín, Unamuno i els principals escriptors de la generació del 98.


Sánchez Ortiz també es va dedicar a la política, sent escollit diverses vegades diputat a les Corts, i va ser  Governador Civil a Castelló, Girona, Lugo, Burgos i Oviedo. Alt funcionari d'Instrucció Pública, ascendí a la plaça d'interventor d'Hisenda de la província de Múrcia. 

Fonts:
http://www.lavanguardia.org/
http://www.ca.wikipedia.org/