Conclusió

Tot i estar totalment d’acord amb la hipòtesis esposada d’Espinet i Tresserras, després d’analitzar els fets de Manresa, les vagues de 1890 hem extren algunes conclusions: a finals del segle XIX hi havia dues Catalunyes, ambdues industrials, tot i que dividides. Per una banda tenim la capital catalana i l’àrea metropolitana que l’envolta, que era una Catalunya moderna, puntera i amb una industria completament diversificada. Aquesta zona és un referent europeu reconegut (amb l’exposició Universal de 1888). L’altra Catalunya però, era la que aglutinava la producció textil: la catalunya de les colònies, la Catalunya interior, menys massificada, menys sindicada i més sotmesa a la patronal. Aquestes colònies i fàbriques textils encara seguien anclades en el paternalisme empresarial i el casiquisme. Els treballadors estaven aïllats de la resta de Catalunya, molt lluny de la influença de la AIT i altres moviments obrers. En qualsevol cas, parlem d'un territori on la desobediència i el sindicalisme comporta penes molt elevades: l’expulsió i la pèrdua de tots els bens inmobles. A les ciutats mitjanes com Manresa passa quelcom similar: la burgesia industrial tenia com a últim objectiu el màxim benefici econòmic de manera que no tolerava, ni tan sols podia imaginar-se, cedir sota les pressions obreres.

Resulta paradoxal la linea de temps: quan a Barcelona els obrers ja s’havien començat a organitzar i a sindicar,  emmirallats per les revoltes d'arreu d’Europa on es reclamaven millores en les condicions laborals, la primera premsa obrera apareix a la conca del Llobregat. El moviment obrer enfila des de Barcelona fins a les ciutats industrials de Sabadell i Terrassa. Serà qüestió de temps que arribi a Manresa i les colònies del Llobregat i Cardener. Però farà falta molta empenta perquè aquests territoris comencin també a moure’s i a protestar per les condicions laborals penoses en que es trobaven. Va ser a partir de vagues de 1890 a Manresa, que van allargar-se vora dos mesos i mig,  i de la cobertura que van rebre per part de mitjans de comunicació barcelonins i del principat, que Manresa es va integrar en la sinèrgia de la comunicació de masses. El moviment obrer que va organitzar les revoltes, no només va propiciar l'articulació d'una societat eminentment obrera, sinó que va adoctrinar el proletariat en la lectura activa de les informacions i noves corrents de pensament revolucionari. En definitiva, la consciència de classe i les vagues integren aquesta societat, que fins ara restava aillada, en la cultura i la comunicació de masses.

Priemers autobusos a Manresa. 1894

Imatge de la plaça de l'ajuntament de Manresa 1890. Contrasta amb la Barcelona moderna i comunicada

Barcelona, 1890.