Els fets

El context de la ciutat
Les vagues de Manresa de l'any 1890 no es poden considerar com un fet puntual, sinó com un conjunt d'accions que evidencien l'articulació d'un moviment obrer a Catalunya.  La situació obrera l'any 1890 era especialment dramàtica a la conca fabril del Cardener i el Llobregat. En aquesta regió, eminentment tèxtil, es vivia una situació d'explotació laboral que difícilment podem observar a cap altre regió de l'estat Espanyol. La jornada laboral era de fins a vuitanta hores setmanals i rarament es respectava el descans dominical. Els sous eren un 50% més baixos que a la capital (Barcelona), la qual cosa evidenciava greus problemes per a la manutenció de les famílies. El obrers, que no estaven organitzats, es trobaven en mans de la patronal. Cap empresari -gens acostumats a conflictes amb els obrers i encara menys a cedir davant aquests-  acceptava interlocutors sindicals i qualsevol reivindicació de millores salarials tenia com a resposta l'acomiadament o la violència física. Aquesta situació i el creixent malestar dels obrers es faran públics durant la primera quinzena de Març, moment en que es comença a construir un moviment sindical consistent per tal de representar els interessos dels treballadors. 

Fàbrica de tints sobre el Cardener, al seu pas per Manresa. 1900


A mitjans de març, un míting convocat pel sindicat anarquista Les Tres Classes de Vapor, aplegarà més de quatre mil obrers a Manresa.  En aquest acte, els sindicalistes més veterans vinguts de Barcelona, Badalona i Sabadell (on ja havien assolit millores considerables en les condicions de treball),  van manifestar la necessitat d'un canvi i exposaren els beneficis de la sindicació. És en aquest míting on els obrers manresans prendran una consciència de classe. Durant les següents setmanes la situació es radicalitza a les fàbriques. Les peticions individuals i col•lectives de millores laborals aniran creixent, però la patronal seguirà sense reconèixer als representants obrers. Augmenten els acomiadaments individuals i els obrers tenen moltes dificultats per a trobar una nova feina. Aquesta impotència farà plantejar la primera vaga general.


La conflictivitat 
La primera vaga s'iniciarà el dia 30 de març de 1890. El motiu serà la negativa d'un empresari manresà a reconèixer una representació obrera que intentava aconseguir millores salarials i el dret a l'associació.  Tot i que aquesta vaga només implica a una fàbrica, tota la patronal actuarà en bloc tancant totes les fàbriques (locaut), fet que deixarà a tots els treballadors de Manresa sense feina. En un acte de solidaritat, tots els obrers de la comarca del Bages, conca del Llobregat, Cardener i Berga, es declaren en vaga. Aquesta situació no s'allargarà més de vuit dies. Sota la amenaça d'acomiadament massiu, el sindicat Les Tres Classes de Vapor demana als obrers la reincorporació immediata als llocs de treball, tot i que amenaça d'emprendre noves vagues si la patronal no accepta un diàleg.


És justament després d'aquesta vaga, quan prop de 55.000 obrers de la comarca i la zona d'influència, s'afilien en massa a Les Tres Classes de Vapor. El creixement sobtat  del sindicat portarà, el dia 12 d'abril, a la signatura del primer pacte entre patronal i sindicats. S'acorda reduir la jornada a setanta hores setmanals per al torn diürn, cinquanta-dues hores per al torn de nit i un augment del 12% dels salaris per a tots els treballadors.


Altres localitats de la comarca, com Santpedor o Sallent, se sumen a les reivindicacions i també s'assoleixen millores considerables desprès d'amenaçar amb vagues. Però la implantació del sindicat Les tres classes de Vapor ha estat un èxit efímer. Arribats al primer de maig, la situació es torna a crispar. Els acords signats durant el mes d'abril no s'han complert. Les associacions obreres minoritàries de Manresa aprofiten la celebració de l'1 de Maig per mobilitzar els treballadors. A Barcelona, mentrestant, aquesta festivitat obrera va acompanyada d'aldarulls. Els treballadors barcelonins reclamen la jornada de vuit hores, que ja s'ha instaurat a la resta d'Europa. Aquests actes violents i reivindicacions no van tenir rèplica al Bages, on els sindicats amb prou feines podien pactar la jornada d'onze hores. 


La fàbrica Nova (propietat de la familia Bertrand i Serra) serà una de les més importants del sector tèxtil a Espanya, i la més potent de Catalunya. S'establirà a Manresa a mitjans del S.XIX. i arribarà a ocupar a 3000 persones. Serà tot un referent mundial. L'any 1926, el rei Alfons XIII va inaugurar l'ampliació de la fàbrica. Els Bertrand i Serrà són considerats, l'any 1935, els primers i més importants empresaris cotoners del món. Tancarà l'any 1987.




A finals de maig, l'industria cintaire de Manresa (on es fabrica el 70% de la producció mundial de cintes i vels), proposa un augment salarial del 18%. La patronal no accedeix a les peticions i prop de 700 treballadors es declaren en vaga. Automàticament els tintorers, filadors i comerciants de la ciutat es veuen obligats a parar la seva activitat, ja que en depenen directament. Aquesta situació s'allarga fins al mes de juny, moment en que els aturats a la comarca ja sumen 4.000 (un 10% de la població). S'inicia, en aquest moment, una sinèrgia d'acomiadaments, amenaces, maltractament físic als treballadors i pèrdua de força sindical. A més, el malestar culmina amb l'enfrontament entre el sindicat Les Tres Classes del Vapor i la Federació de Societats d'Oficis -d'àmbit local-. Ambdós amb interessos diferents, el primer aglutina pràcticament tots els sectors industrials i els segon és el sindicat dels cintaires. La inestabilitat i les pressions sindicals porten a l'Ajuntament de Manresa a intervenir, sol•licitant ajuda al governador civil i creant una comissió d'ajuda per socórrer als obrers sense feina. Aquest sistema de solidaritat, que ja funcionava a Barcelona, va involucrar a la premsa per tal de canalitzar els missatges de suport i per fer donacions solidaries.


El vint de Juliol es declara la vaga general. Les reivindicacions són les mateixes que a la vaga del 30 de Març: millores salarials, millores d'horari i condicions de treball. Però aquest cop és diferent, perquè la vaga involucra a tots els sectors de la ciutat i pràcticament a tota la comarca. El sector agrari es paralitzarà, els botiguers tancaran, les fàbriques quedaran buides i la ciutat restarà completament inactiva durant quinze dies. Hi haurà repartiment i racionament d'aliments i els sindicats construiran una xarxa d'ajuda i solidaritat per tota Catalunya. 

La cotonera Bertrand i Serra es va protagonitzar gran part dels conflictes entre patronal i sindicats tant a les vagues de 1890 com les de 1910.




Fi
La vaga acabarà el dia tres d'agost amb una desfeta del moviment obrer. El pols acabarà amb una situació insostenible de misèria, i els treballadors en vaga es veuran obligats a retirar les seves demandes per tal de recuperar la feina. La patronal, per la seva part, acceptarà la rendició sense condicions i imposarà càstigs estrictes. A les colònies del Llobregat s'expulsaran famílies senceres, obligades a marxar de la comarca per l'estigma sindicalista. Hi ha, però, una conseqüència positiva de les vagues. A partir d'aquest agost de 1890, els patrons començaran a entendre la classe obrera i la seva consciència. Es reflecteix amb una major interlocució entre patronal i sindicats durant les vagues de 1910, i amb una premissivitat de la presència sindical a les fàbriques.

Bibliografia
L'abans de Manresa, Recull gràfic 1876-1965. Gal·la Garcia i Casarramona. Efadós Editorial 2001
El primer 1er de Maig. J. Ferrer. La llar del llibre, Barcelona 1986.
Les Vagues del 1890 a Manresa. Montserrat Perramon i Augué. Dovella (revista ciències humanes i socials) Desembre 1990 P. 33-36